VISITA LA NOSTRA WEB:

www.formatgescamps.com

CONCURS DE FORMATGES "LACTIUM 2013"

Categoria de formatges de "Pasta Blava"

Lactium OR pel "Blaun del Nét"

de Formatges Camps

Millor formatge artesà Català 2013

pel "Blau del Nét"

de Formatges Camps

Aquest es el formatge "Blau del Nét"

Es un formatge elaborat amb llet crua d'ovella

Entre d'altres tipus de formatges, també elaborem el formatge:

"Blau de l'Avi Ton", es tracta d'un formatge blau elaborat amb llet crua de cabra

Obtenció d'un "Super Gold" als World Cheese Awards 2012

El passat divendres dia 30/11/2012 Formatges Camps vare rebre la noticia de les medalles que varem obtindré als World Cheese Awards.

Varem obtindre un "Bronze" amb el "Blau de Nét",
i un "Super Gold" amb el "Lligat de Cabra".


Obtindré un Bonze es tota una satisfacció, però obtindré un Super Gold ens a deixat sense paraules, a pell de flor!

Estem molt emocionats, ja que es un reconeixement de la feina feta.

Gràcies a tots els que ens heu fet possible elaborar aquests formatges, que sou vosaltres, els consumidors! Ja que sense vosaltres no podríem elaborar aquests formatges formatges!

Ara a continuar elaborant amb la mateixa linea i intentar millorar cada dia un xic més.

Altre cop, i sincerament, moltíssimes gràcies a tots!!!

---

Llistat de enllaços:

-Pels que no conegueu el "World Cheese Awards", a sota us deixo l'enllaç per a que o mireu i el conegueu:

http://www.finefoodworld.co.uk/content/WorldCheeseAwards/158.html

-Aquest es l'enllaç es del llistat dels "Super Gold":

http://www.finefoodworld.co.uk/downloads/wca12_supergolds.pdf

-Aquest altre enllaç es el llistat de la resta de guardons:

http://www.finefoodworld.co.uk/downloads/wca12_results.pdf

Octubre 2012

Un any més s’ha celebrat la Fira de Sant Ermengol a la Seu d'Urgell  la fira catalana de formatges artesans dels Pirineus. El municipi de la Seu d'Urgell i la comarca de l’Alt Urgell, ara ja fa força anys van emprendre la iniciativa d'organitzar una fira de formatges, que any rere any han sabut tirar endavant,  guanyant un reconegut prestigi, fins al punt de convertir-se en un referent. En el transcurs dels anys la fira ha obert les portes no només a formatges de les comarques veïnes, sinó que actualment inclou també formatgers dels Pirineus i dels Prepirineus, sense importar si son catalans, aragonesos, navarresos, bascs o bé francesos.

Qui té interès en el mon del formatge, o bé és un apassionat gurmet, quan vol conèixer nous productes, o bé busca un formatge en concret, va a la Fira de Sant Ermengol. El problema rau en que a la fira no compta amb els productes de la resta del territori català i per tant aquests queden oblidats. Si bé és cert que a la resta de Catalunya no hi ha cap fira formatgera consolidada del prestigi i renom comparables a la fira de Sant Ermengol, com tampoc no hi ha cap entitat pública o privada que estigui disposada a emprendre una iniciativa similar o a donar-hi suport.

Recentment, i amb molt esforç, s’està  consolidant una petita fira itinerant, però de gran qualitat i molt honesta, es tracta de les Mostres de Formatges Artesans de Catalunya, que actualment se cel·lebra a Borredà, Montblanc i Sort, probablement l´any vinent se celebri a alguna població més. En aquesta fira itinerant només s´hi pot torbar productes elaborats per formatgers artesans, venuts pels mateixos formatgers.

Amb tot això vull dir que els productes dels formatgers que no estem localitzats geogràficament al Pirineu, tenim la mateixa qualitat, o fins i tot millor, que els productes emparats en la marca “Fira de Sant Ermengol”. Els formatgers, tant els qui tenen ramat propi com els que no,  que no som representats a la fira tenim bon saber fer i també tenim molt bons productes que ens permeten reafirmar com una de les millors opcions a l´hora de comprar formatge. Nosaltres produïm els formatges més originals i singulars que us poguèssiu imaginar, que saben satisfer els paladars més exigents!

Amants del mon formatger... us animo a que exploreu el formatge fora dels Pirineus, hi ha molts racons i raconets amagats on es produeix un formatge exquisit. Us demano que vulgueu conèixer tot el nostre territori amb totes les seves riqueses i varietats, i no us quedeu tant-sols amb el qui té anomenada, amb el qui està de moda o el qui té mes repercussió en els mitjans de comunicació  Us quedareu sorpresos de la varietat i qualitat dels productes formatgers a tot el territori català! 

Us o recomana un formatger qui s’emera dia a dia per aconseguir els millors formatges,

Robert Camps Fernàndez

L'article d'un formatger

DIETÈTICA (capítol II)

El formatge és un aliment tant antic com nutritiu. Es creu que té més de 10.000 anys i n’existeixen moltes varietats. És un derivat làctic present des de sempre a la nostra dieta amb un valor nutritiu que cal conèixer. Els nutrients que aporta seran molt semblants als de la llet, doncs el formatge n’és un derivat, però amb una quantitat molts més elevada, perquè s’han concentrat. No és estrany ja que el formatge s’obté a partir de la coagulació de la llet que d’alguna manera es podria entendre com la “concentració” i eliminació de l’aigua (xerigot) d’aquesta.

Tipus de formatge

Les varietats de formatge són il·limitades i generalment es classifiquen en:

Frescos: S’obtenen a partir de quallar la llet i eliminar-ne el xerigot, sense cap més procés posterior. Es pot dir que es tracta d’una varietat amb molta aigua i una dosi moderada de calç. Són, en general, formatges lleugers i igual de digestius que la llet, perquè ni el greix ni la proteïna han estat transformats. És pot trobar en les següents varietats:

- Brossat o brull.
- Mató.
- Formatge fresc.
- Formatge de coagulació làctica.


Madurats: El procés d’elaboració és el mateix que de formatge fresc però a aquest, a més, se’l sotmet a diversos processos posteriors i a un temps de maduració. Aquests processos posteriors definiran les seves característiques davant el consumidor. La gamma d’aquests formatges és molt variada i habitualment és pot trobar en les següents varietats:

- Formatges tendres.
- Formatges madurats.
- Formatges madurats de pell florida.
- Formatges blaus o amb florit intern.
- Formatge de tupí.
- Formatges de coagulació làctica.
- Formatges amb oli.

Formatge de maduració mitjana


Valor nutritiu

El valor nutritiu dels formatges varia segons tres aspectes principals: la llet emprada, la tècnica d’elaboració i el temps de maduració.
Una classificació que es pot fer és en funció del percentatge de greix, sempre referit a l’extracte sec, mai en contingut total. D’aquest aspecte en resulta la següent classificació:

- Extra-grassos: amb un 60% de greix o més.
- Grassos: entre el 40 i el 60% de greix.
- Semi-grassos: entre el 25 i el 45% de greix.
- Semidesnatats: entre el 10 i el 15% de greix.
- Desnatats: menys del 10% de greix.

Habitualment els formatges són de llet de vaca, de cabra, d’ovella o fins i tot de barreges d’aquestes. Per tant, el seu valor nutritiu també dependrà del tipus de llet que s’utilitzi. La llet d’ovella és més energètica i té més greix, calç i proteïnes que la de vaca. La de cabra és més semblant a la de vaca que a la de la ovella, nutricionalment parlant, però és molt més fàcil de digerir.

Observant la taula genèrica de valors nutritius del formatge, ordenada per tipus d’elaboració, es veu que la quantitat nutrients varia molt (fins i tot dins d’un mateix tipus de formatge).

Taula genèrica dels valors nutritius del formatge

Els frescos tenen un contingut més alt d’aigua, però poc calci i proteïnes. La seva capacitat de digestió dependrà de la quantitat que s’ingereixi, ja que les proteïnes i els greixos d’aquests formatges no han estat modificats i, per tant, són idèntics que la llet.
Els madurats tenen més greix, i això fa que el seu valor energètic augmenti. En realitat, tenen el mateix greix que la llet però concentrat. El coeficient de digestibilitat de la proteïna del formatge madurat és bastant elevat (97%), com també ho és el de la matèria grassa (95%), i augmenten amb la maduració del formatge. Un formatge més madurat resulta més digerible que un de fresc. El seu contingut en colesterol també és alt i variable segons la quantitat de greix. A més, té molta més quantitat de proteïnes que els frescos cosa que sumada al seu contingut en calç, fòsfor i vitamina D, el fa idoni per èsser consumit durant l’etapa de creixement. Un altre dels efectes beneficiosos és que a causa del procés de fermentació de la lactosa es transforma en àcid làctic (imprescindible per elaborar qualsevol formatge que hagi de madurar). L’àcid làctic residual que queda després de la maduració té un efecte antibacterià que protegeix l’intestí de microorganismes perjudicials per a la salut.
Els de maduració curta o mitjana presenten ferments làctics que contribueixen de manera positiva al manteniment de la flora intestinal.

En general, pel que fa les vitamines, els formatges tenen dosis considerables de vitamina A i D, principalment els madurats i els grassos. Respecte de l’energia, tot i que hi ha moltes variants, es pot dir que els frescos són més lleugers, encara que això no vol dir que no siguin calòrics, i en els madurats cal valorar cada formatge individualment.
El contingut en calci i fòsfor varia, però per norma general és molt alt. Una altra característica que cal remarcar és que els madurats tenen més sal, són els que aporten més sodi i, per tant, les persones que pateixin d’hipertensió hauran de controlar-ne el consum.
En una dieta normal, el formatge representa, juntament amb la llet, l’aliment que aporta el major contingut de calci i fòsfor. De mitjana 100 gr. de formatge fresc satisfà les necessitats del 30 al 40% de calci i del 12 al 20% de fòsfor diaris.


Què cal saber sobre el consum de formatge ?

La quantitat recomanada diària

Els experts consideren que una ració equilibrada de formatge seria la següent:

- Per tipologia de formatges:
· Fresc: entre 80 i 110 gr.
· Madurat: entre 40 i 45gr.
· Molt madurat: entre 30 i 40gr.

- Per grups d’edat i de manera aproximada:
· Infants de 2 a 9 anys: 9 gr.
· Infants de 10 a 12 anys: 40 gr.
· Jove de 13 a 15 anys: 50 gr.
· Jove de 16 a 20 anys: 80 gr.
· Adult: 40 gr.

Qualitats que cal tenir en compte

- És una font molt notable de calci i fòsfor.
- És una font notable de proteïnes.
- Aporta una dosi elevada de vitamines A i D.
- És un aliment que pot consumir tothom.
- És tolera millor que la llet (referit als que no toleren la lactosa).


No s’ha d’oblidar que

- Pot aportar una quantitat considerable de greix.
- Pot ser un aliment molt energètic.
- Pot aportar força sal.

Indicat per

- Dones embarassades.
- Nens en edat de creixement.
- Dones en època pre-menopàusica.
- Vegetarians.
- Persones grans amb problemes de masticació.

Han d’anar amb compte les persones

- Amb un índex de colesterol elevat.
- Amb malalties cardiovasculars.
- Amb excés de pes.

La cuina d'un formatger

-Avui, a la cuina d’un formatger, ens delectarem amb un suculent pastis de formatge, diferent i fàcil de fer. Si som originals a l’hora de guarnir el pastis, a més de quedar boníssim, resultarà un espectacle de colors per a la vista i una fabulosa combinació de textures i gustos per a la boca. Mans a la feina !!

Pastís de formatge

Ingredients: (per a tres racions)

-Tres iogurts naturals cremosos.
-Tres ous.
-Tres porcions de formatge gras.
-Una cullerada de farina de blat de moro.
-Cinc cullerades de sucre.
-Aigua mineral.

Elaboració:

1. Es posen les tres cullerades de sucre amb les cullerades d’aigua en un motlle, que serveixi per utilitzar en el microones.

2. Es deixa coure cinc minuts per que caramel·litzi la mescla d’aigua i sucre. En acabat es reparteix el caramel uniformement tot sacsant el motlle.

3. A part, es baten els ous i es barregen amb el formatge, convertit en pasta, i amb la resta dels ingredients. Es remena fins obtenir una massa, que s’abocarà al motlle.

4. Es posa al microones durant tretze minuts a màxima potencia, ben tapat amb plàstic adhesiu.

5. Quant estigui apunt, es desemmotlla com si fos un flam. Es serveix acompanyat de fruits vermells i nata muntada.

Bon profit cuinaferits!

El rebost d'un formatger

Avui el "tren del formatge", també ens deixa a un País veí, Portugal. Doncs aprofitarem l'ocasió per anar a conèixer el mon formatger i gastronòmic d'aquest petit "nas de la península"!

El Queijo de Serra

Un dels grans secrets gastronòmics de Portugal, entre molts altres, són els seus formatges. La majoria dels espanyols, per exemple, no coneixen cap varietat de formatge del país veí i, dels que ho fan, la immensa majoria coneix únicament el queijos da Serra, que actualment és una Denominació d'Origen Protegida. Tot i aquesta desconeixença, cada cop a Portugal es troben nous formatges, molts d'ells de gran qualitat. Fins i tot els formatges de gamma econòmica com el Flamingo, el qual es fa servir com a postre habitual als restaurants barats, solen ser d'una qualitat acceptable.

Val a dir que no hi ha una gran varietat, ja que a l'alça, i sense considerar les variants locals d'un mateix formatge, compten amb uns 20 tipus diferents a tot el país. No obstant hi ha més que de sobres per trobar autèntiques meravelles. Els meus favorits, sense cap dubte, són el queijos da Serra, el queijinhos de Évora, el Sao Jorge de Açores, el queijos de Ovelha Amanteigado o el Serpa alentejana, i per suposat, el queijos de Azeitao o queijos dóna Arrábida.

El queijos de Azeitao o queijos dóna Arrábida és un formatge de llet crua d'ovella quallada amb card que es produeix a la zona interior de la Serra da Arrábida, al sud de Lisboa, a la zona propera a Vila Nogueira de Azeitao. De fet, aquesta zona, gaudeix d'una riquesa gastronòmica aclaparadora en què destaquen els dolços, com el queijinhos de améndoa o les"Tortas de Azeitao", els moscatell de les veïnes Setíbal i Palmela, la mel, la mantega, les fantàstiques carns de la Serra, la pesca de la badia de Setúbal i, per descomptat, els formatges. Entre els formatges d'aquesta zona el més conegut és el que dóna títol al post, però també s'elaboren formatges d'ovella curats i mató. I tot això en una zona de pocs quilòmetres quadrats a menys d'una hora de Lisboa.

Sembla ser que l'origen d'aquests queijos de Azeitao no és molt antic. Segons la majoria de les fonts hauria tingut lloc a finals del segle XIX o començaments del segle XX, quan alguns pastors de la Serra da Estrela van arribar a Arrábida amb els seus ramats i van portar amb ells la tradició formatgera de la seva zona i la forma d'elaborar i conservar el queijos da Serra. El resultat és un formatge semblant al de la Serra da Estrela, però segons diuen els entesos es caracteritza per matisos aportats degut a la proximitat al mar i la diferència de pastures, encara que jo no he provat els suficients com per poder afirmar-ho. Es tracta d'un formatge molt cremós, tot i existir varietats mes seques, de sabor intens amb un important toc llard, ideal per consumir untat a temperatura ambient. Sobre una llesca de bon pa acabat de torrat és difícilment superable. Per fer-se una idea aproximada es pot dir que és similar a les "Tortas del Casar" i que, com aquestes, està en els seus millors mesos al començament de la primavera.